
dimarts, 31 de juliol del 2007
MAT... banyuts i apallissats

divendres, 27 de juliol del 2007
Memòries de la guerra
Us en vam parlar. A Behold a pale horse en Gregori Peck recrea la vida de Quico Sabater, el lluitador antifranquista. Avui us tornem a passar l'enllaç per poder veure la pel·lícula (en anglès) però en el lloc web d'avui hi trobareu molta més informació afegida. només cal que cliqueu aquí.
dimecres, 25 de juliol del 2007
Llengües poc conegudes

diumenge, 22 de juliol del 2007
El Jueves segrestat

En solidaritat amb els seus editors i col·laboradors, us transcric la informació històrica i actual que apareix a la viquipèdia:
Va néixer el 1977, i des de llavors ha sortit a la venda totes les setmanes. Actualment té 72 o 80 pàgines, amb unes vint pàgines que parlen de l'actualitat política, econòmica o social, sempre en to humorístic i en forma de historieta, i la resta són còmics setmanals. Cada tres mesos s'edita un extra d'entre 104 i 120 pàgines sobre un tema determinat: la monarquia, les religions, els videojocs, o alguna notícia molt important relativa a aquests o altres temes. La revista ja ha superat els 1500 números. El símbol de la revista és un bufó, que apareix des del principi en les seves portades.
Critica la monarquia espanyola, els partits polítics, la religió, la premsa rosa i la societat en general. Se li sol atribuir ideologia d'esquerres, tot i que la revista no es defineix políticament.
Entre altres polèmiques, la revista va publicar com portada d'un número (el 1299, d'abril de 2002) una caricatura d'Ariel Sharon amb trets porquins i amb una esvàstica nazi; Shimon Peres, ministre israelià d'exteriors, la va posar com a exemple del suposat sentiment antiisraelià a Europa. Els dibuixants de la revista es riuen d'això "perquè gràcies a Peres la revista va tenir publicitat gratis a televisió".
El 20 de juliol del 2007, el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Juan del Olmo ordenà el segrest del número setmanal de la publicació a causa del dibuix de la portada en què sortien el príncep Felip i la princesa Letícia en posicions sexuals explícites [1][2].
Critica la monarquia espanyola, els partits polítics, la religió, la premsa rosa i la societat en general. Se li sol atribuir ideologia d'esquerres, tot i que la revista no es defineix políticament.
Entre altres polèmiques, la revista va publicar com portada d'un número (el 1299, d'abril de 2002) una caricatura d'Ariel Sharon amb trets porquins i amb una esvàstica nazi; Shimon Peres, ministre israelià d'exteriors, la va posar com a exemple del suposat sentiment antiisraelià a Europa. Els dibuixants de la revista es riuen d'això "perquè gràcies a Peres la revista va tenir publicitat gratis a televisió".
El 20 de juliol del 2007, el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Juan del Olmo ordenà el segrest del número setmanal de la publicació a causa del dibuix de la portada en què sortien el príncep Felip i la princesa Letícia en posicions sexuals explícites [1][2].
dissabte, 21 de juliol del 2007
Els ciberalumnes d'Ariño

En el video que podeu veure aquí, es parla del seu potencial especialment útil per a tot el món rural.
Dins del nostre país les noves tecnologies també ha entrat amb força al sistema educatiu, vegeu-ne uns exemples aquí.
divendres, 20 de juliol del 2007
Platges no tèxtils

dimarts, 17 de juliol del 2007
Un bloc d'idees

dilluns, 16 de juliol del 2007
Més enllà del guiri

La Viquipèdia de la vila

Universitari però menys
Segons un estudi l'ús del català en la docència universitària és inferior al 50%
El sociòleg Tomeu Simó i Mesquida avisa de la situació de la llengua a màsters i postgraus
L'estudi ‘L'ús de la llengua catalana a l'ensenyament superior dels Països Catalans’, dut a terme per Tomeu Simó fa veure que, a l'ensenyament universitari, el català decau. Segons les dades proporcionades per les institucions universitàries del país, la docència en català se situa de mitjana per sota el 50%, i és especialment greu en algunes universitats, com la Universitat Miguel Hernández o la Universitat d'Alacant, on l'ensenyament en català no arriba al 2%.
Al conjunt del País Valencià, l'ensenyament en català és de l'11%, a les Illes del 51,3%, i a Catalunya, del 63,3%.
(notícia editada per Vilaweb)
El sociòleg Tomeu Simó i Mesquida avisa de la situació de la llengua a màsters i postgraus
L'estudi ‘L'ús de la llengua catalana a l'ensenyament superior dels Països Catalans’, dut a terme per Tomeu Simó fa veure que, a l'ensenyament universitari, el català decau. Segons les dades proporcionades per les institucions universitàries del país, la docència en català se situa de mitjana per sota el 50%, i és especialment greu en algunes universitats, com la Universitat Miguel Hernández o la Universitat d'Alacant, on l'ensenyament en català no arriba al 2%.
Al conjunt del País Valencià, l'ensenyament en català és de l'11%, a les Illes del 51,3%, i a Catalunya, del 63,3%.
(notícia editada per Vilaweb)
Els llibres de BEK
ecologisme actiu

Els Muntanyans és una platja natural protegida que inclou els municipis de Torredembarra i Creixell (Tarragonès). És una de les últimes platges verges de Catalunya que es conserven en estat natural, sense haver-hi construït cap passeig ni cap apartament.
El pla parcial Muntanyans II per construir una urbanització a Muntanyans va ser aprovat per la Comissió d'urbanisme de Tarragona el 8 de juny del 2006.
El parlament de Catalunya i l'ajuntament de Torredembarra, tenen pendents dues mocions que d'aprovar-se aturarien Muntanyans II però les màquines van iniciar els moviments de terres aquest passat 22 de juny.
Per aturar Muntanyans II Dilluns 16 de juliol a les 18.00h Tothom a la Casa del Carme del Passeig marítim de Torredembarra (Patronat de Turisme) . Si voleu saber més coses de Muntanyans i altres espais, podeu clicar aquí.
diumenge, 15 de juliol del 2007
Bona Espero

Subscriure's a:
Missatges (Atom)